Convivència d’ànecs amb plantes hortícoles?

He llegit recentment a un parell de llocs la interessant idea de combinar ànecs i horts particulars (o intensius) per tal de crear una espècie de simbiosis entre els dos, o sensillament per tal de que tan els uns com els altres funcionin amb més eficàcia i més d’acord amb les seves condicions naturals.

L’objectiu de que l’hort esdevingui el domicili d’un grup més o menys gran d’ànecs, és que aquests es mengin els cucs, llimacs i altres que puguin aparèixer a l’hort, de manera que no es converteixin en un perill per les plantes, i a més, ajuden a adobar progressivament el terra i a mantenir a ratlla les herbes. És evident que plantes com els enciams, la bleda, espinacs i similars s’hauran de plantar en una altra zona, o protegir-les d’alguna manera, ja que sinó desapareixerien en questió de minuts.

D’aquesta manera el que s’intenta és tenir un agent regulador que visqui al nostre hort, i alhora, poder gaudir dels seus ous i/o de la seva carn, reduïnt en gran part (o totalment) el pinso que hauriem de comprar per a ells.

Jo he fet una primera prova. De moment he ballat tot l’hort per tal que no puguin marxar-ne i perdre’s pel bosc un cop en llibertat. He construit un petit cobert tancat, per tal d’arraserar-los a la nit, tant de la pluja, el fred, la calor, com, sobretot, els atacs de guineus i gats salvatges. La seva primera nit a la nova llar ha estat un fracàs, ja que vaig menysprear l’astúcia de la guineu, i efectivament va ser capaç d’entrar per un petit forat i endur-se un anec quasi adult i una cria. Ara aquest tema està resolt, i estic esperant que les cries agafin més volum per poder deixar-les per l’hort i que no marxin per algun foradet. Si això funciona i veig que és eficaç els hi obriré un forat a una bassa d’uns 50 metres que hi ha just en contacte amb l’hort, i ja serà definitiu.

Els comentaris estan tancats.
%d bloggers like this: