Convivència d’ànecs amb planes hortícoles? Part III

Bé, finalment, sembla que ja he trobat la manera de gestionar la convivència entre aquests animals i el meu hort. Per un cantó, tinc l’hort dividit en dues parts, i a la part que fa de nexe entre les dues hi tinc el tancat nocturn dels ànecs. Això em permet obrir la porta del galliner cap a un cantó o l’altre de l’hort (o els dos alhora) en funció de si hi tinc noves plantacions amb risc de ser devorades. A més, en aquest mateix punt, hi ha una entrada a la bassa, perquè puguin gaudir de l’aigua, i també per si en algun moment no m’interessa que accedeixin a cap dels dos horts. De moment només li he permès l’accés a un ànec adult, perquè la bassa té el nivell d’aigua molt baix, i els petits em fa por que no puguin sortir-ne amb facilitat. El que he comprobat, però, és que l’ànec en qüestió, no surt de la bassa mai de la vida; jo imagino que al ser de raça salvatge, és més normal que tingui aquesta actitud, ja que els altres ànecs que tinc (mulards i muts) són molt més socials i els interessa menys l’aigua.

De moment puc assegurar que l’api, el carbassó, el pebrot i l’albergínia no els interessa el més mínim, ara bé, les tomaqueres (tot i que al principi les ignoraven) han patit una aniquilació dels tomaquets inferiors (i no tan inferiors) des de que els van descobrir, i no només els madurs!

Aprofito per comentar que és important fer bé el galliner, sobretot si la parcela esta al mig i a prop d’un bosc, ja que les guineus, genetes, fures, i altres poden fer autèntiques destrosses. Ahir una guineu va matar 9 de les meves gallines (tot i tenir un galliner bastant segur), i també he tingut algun ensurt amb els ànecs.

Deixo una foto dels 2 ànecs habituals i 4 noves incorporacions de mulard.

Anuncis
Els comentaris estan tancats.
Anuncis
%d bloggers like this: